martes, 11 de febrero de 2014

La Colla ecologista-cultural el Campanà denúncia una nova destrucció de patrimoni arqueològic a la Penya Negra

Durant la preparació d’uns treballs topogràfics relacionats amb l’arqueologia i inclosos dins d’un projecte que es durà a terme per un equip de la Universitat d’Alacant, s’ha pogut detectar una petita, encara que important, alteració de les restes arqueològiques que es documentaren durant els processos d’excavació a la dècada de 1970.

Es tracta de la destrucció quasi total (sinó total) d’una petita estructura arquitectònica de pedra excavada que ja presentava un aspecte erosionat. L’Estructura sembla un cantó d’una probable unitat habitacional.

Com es pot veure en la fotografia (fotografia 1), que data de novembre de l’any 2012, les línies grogues indiquen la estructura que es va excavar i mostren l’estat durant l’any nomenat, ubicant-se aquesta molt a prop d’una senda prou transitada. Per a una comprovació més precisa s'adjunta el plànol de les restes (fotografia 2). La fotografia següent (fotografia 3), realitzada el 25/1/2014, mostra l’estat de les restes arqueològiques al moment de la captura fotogràfica, totalment arrasades i mobilitzades del seu lloc original.

Aquest fet ha afectat directament al projecte topogràfic de la Universitat d’Alacant, que sense veure’s interromput, ja no podrà incloure aquesta part del jaciment als seus treballs, però, més directament ha afectat al jaciment arqueològic i a l’estat patrimonial de Crevillent. Es així com una vegada més un bé cultural sofreix per la falta de consciència social, històrica i patrimonial, sumant a això un estat de conservació que podríem dir pèssim per a la importància que té el jaciment i el tracte que té aquest, passant per espolis, per llaurades que alteren la naturalesa de la estratigrafia i els materials a més del constant pas rodat amb bicicletes per la senda on s’encontren les restes destrossades i altres excavacions arqueològiques d’importància al llarg d’aquesta.

Penya Negra conté als seus voltants un assentament datat entre els anys 850 i 550 abans de Crist aproximadament (els períodes del l’Edat del Bronze final i l’Edat del Ferro antiga), és a dir, entre 2800 i 2500 anys d’antiguitat abans dels nostres dies. Està considerat com el millor exemple de relacions socials entre els fenicis i els indígenes sinó de tot el sud-est i est de la Península Ibèrica, de tota la meitat sud i que posiciona a Crevillent, en un referent cultural d’aquella època. Està protegit amb el grau màxim de protecció arqueològica segons el PGOU i la seua importància està manifestada en una ampla col·lecció bibliogràfica que s’ha generat entre 1972 i 2002 de la que es autor el director de les excavacions Alfredo González Prats (Catedràtic de Prehistòria a la Universitat d’Alacant).



Fotografia 1

Fotografia 2

Fotografia 3



La Colla ecologista-cultural el Campanà